Temps de guerra, mal moment per a ficar-se amb Internet

Article original: Wartime Is a Bad Time To Mess With the Internet

Traduït per retiolus

Wartime Is a Bad Time To Mess With the Internet

Igual que la majoria de les persones, a l’EFF estem horroritzats per la invasió russa d’Ucraïna. Igual que la majoria de les persones, no som experts en estratègia militar o diplomàcia internacional. No obstant això, sí que comptem amb una certa experiència en Internet i en les llibertats civils, i per això ens preocupa profundament que els governs de tot el món estiguin pressionant a les empreses d’Internet perquè interfereixin amb les infraestructures bàsiques d’Internet. Manipular Internet per a fins polítics o militars corre el risc de tornar-se contra nosaltres de moltes maneres.

Les plataformes de mitjans de comunicació socials ja estan sotmeses a una gran pressió. Rússia exigeix que diverses empreses, com Facebook, Google o Netflix, difonguin continguts comandats per l’Estat. La Unió Europea, en un gest sense precedents, ha decidit prohibir en tota la UE la difusió d’aquests continguts per aquests canals sota control estatal, i Ucraïna demana a la Comissió Europea que faci molt més.

Però ara el govern d’Ucraïna ha demanat a l’ICANN que desconnecti Rússia d’Internet revocant els seus noms de domini de nivell superior, “.ru”, “.рф” i “.su” de la zona arrel, en un intent de fer difícil l’accés als llocs web russos i el correu electrònic per a persones fora i dins de Rússia. Ucraïna també s’ha posat en contacte amb el RIPE, un dels cinc registres regionals d’Europa, Orient Pròxim i part d’Àsia Central, per a demanar-li que revoqui l’atribució d’adreces IP a Rússia.

Com a qüestió pràctica, algunes d’aquestes demandes són essencialment impossibles; l’ICANN no pot simplement prémer un botó i deixar un país fora de línia; el RIPE no pot simplement revocar adreces IP. Però aquests no són els únics problemes: és probable que la reelaboració de protocols fonamentals d’infraestructura d’Internet comporti una sèrie de conseqüències perilloses i duradores.

Aquí n’hi ha algunes:

Això privaria a les persones d’una forma molt poderosa de compartir informació just quan més la necessiten

Mentre que Internet es pot utilitzar per difondre desinformació, també permet a tots, inclosos els activistes, defensors dels drets humans, periodistes i gent corrent, documentar i compartir els fets en temps real i resistir a la propaganda. De fet, Rússia ha estat intentant durant anys “desconnectar-se” d’Internet per poder controlar completament les comunicacions del país. Els proveïdors d’Internet no haurien d’ajudar al govern rus, ni a cap govern, a mantenir a la gent dins d’una bombolla d’informació.

Això establiria un perillós precedent

Tals intervencions, una vegada admeses, proporcionarien als Estats i als actors als quals donen suport noves eines per a controlar el debat públic. Una vegada desenvolupats o ampliats els processos i les eines per eliminar l’expressió, les empreses poden esperar que es presentin sol·licituds per a aplicar-les, el que acabaria inevitablement centrant-se en discursos per als quals aquestes eines no estaven originalment dissenyades i que aquestes empreses no tenien inicialment la intenció de tractar. En el pla de les plataformes, els actors patrocinats per l’Estat i l’Estat han desviat les eines d’advertiment en armes reals que permeten reduir als oponents al silenci.

Això podria posar en perill la seguretat i la privacitat de tots

Qualsevol intent de comprometre la infraestructura d’Internet afectarà la seguretat d’Internet i als seus usuaris. Per exemple, la revocació d’adreces IP significa que coses com el llenguatge d’especificació de la política de Routing (RPSL), utilitzat pels ISP per descriure les seves polítiques d’encaminament, i la Infraestructura de clau pública de recursos (RPKI), que s’utilitza per millorar la seguretat de la infraestructura d’encaminament BGP d’Internet, es veurien greument afectades. Això exposaria als usuaris a intercepcions, comprometria les activitats diàries com les transaccions bancàries, i soscavaria la privacitat perquè els usuaris no tindrien cap lloc on amagar-se.

Això soscavaria la confiança en la xarxa i les normes que l’estructuren

La confiança és primordial en la forma en què les xarxes s’autoorganitzen i interoperen amb altres xarxes. És el que garanteix una infraestructura global de comunicació resistent que pot resistir pandèmies i guerres. Aquesta confiança depèn, al seu torn, de processos imperfectes, però minuciosos, mitjançant els quals múltiples actors desenvolupen polítiques, normes i mecanismes institucionals neutrals. Si s’eludeixen aquests mecanismes, es mina irrecuperablement la confiança en la qual es basa Internet.

Ens va alleujar veure que l'ICANN i el RIPE s’han negat a complir les peticions del govern ucraïnès, i esperem que altres organitzacions d’infraestructura segueixin el seu exemple. En moments de crisis, sovint ens sentim temptats de prendre mesures inimaginables. Hem de resistir-nos a aquesta temptació i retirar propostes com aquestes. En temps foscos, les persones han de poder arribar a la llum, tranquil·litzar als seus éssers estimats, informar-se a si mateixes i als altres, i escapar dels murs de la propaganda i la censura. Internet és una eina crucial per a tot això: no juguem amb ell.